Aquest Sant Jordi, celebrem les històries que floreixen des de l’esforç, la passió i l’amor per la vida. Per això, avui volem conversar amb Albert Garriga, una persona molt especial dins la família de Play and Train. Des de ben petit ha desafiat els límits a través de l’esport adaptat, i ara es prepara per viure el seu primer Sant Jordi com a florista i emprenedor a la ciutat de Barcelona. Parlem amb ell sobre esport, amistat, somnis i roses.
Albert, formes part de la família de Play and Train des dels inicis. Com ha estat créixer dins d’una comunitat com Play and Train? Què ha significat per a tu comptar amb aquest espai on l’esport, la inclusió i l’amistat van de la mà?
Vaig començar a esquiar amb 10 anys, a La Molina, amb la Mariona Masdemont. Encara no hi havia prou material i vam adaptar una cadira d’esquí per adults amb coixins per subjectar-me bé. El meu cos era massa petit pel monoski. Amb els anys, la família de Play & Train va anar creixent, i nois i noies amb i sense discapacitat vam esquiar, surfejar i viatjar junts, compartint una passió: l’esport. A Play & Train he fet bons amics. Em sento molt afortunat d’haver pogut viure milers d’experiències que recordaré sempre.
Si haguessis de triar un sol record que resumeixi tot el viscut en aquests anys… quin seria i per què?
Quan penso en Play & Train, no penso tant en un moment concret sinó en el Pol, el Gabriel, la Bàrbara, l’Álvaro, el Carlos, el Jacob, l’Anna, l’Ester, el Marc, l’Andrea, el David, l’Arnau, el Pablo (el més guapo de tots), la Mariona, l’Alexia, la Silvana… i molta més gent amb la qual he crescut.
Has surfejat onades, baixat muntanyes amb monoski, competit, pedalejat… En quin moment vas sentir que l’esport ja no era només una activitat, sinó un llenguatge amb el qual et comuniques amb el món?
Quan vaig sentir que començava a esquiar bé, sentia per primera vegada que el meu cos i el meu físic podien fer un esport amb l’autonomia, la llibertat i la potència de qualsevol persona. Podia posar el meu cos a grans velocitats i controlar-lo, entrenar i millorar la tècnica, concentrar-me i veure com el cos responia. Esquiar sense moure la part inferior del tronc em va fer sentir poderós com mai abans.
El lema de Play and Train és Challenge The Limits. Quins han estat els límits que has aconseguit desafiar? Quins creus que són aquells límits que encara existeixen a la nostra societat i que hem de desafiar entre totes i tots?
Quan esquiava i entrenava amb Play & Train, estava amb un equip que trencàvem estereotips allà on anàvem. Play and Train és una associació d’esport adaptat, on t’ensenyen a surfejar, a esquiar, on el sord és el més atent i on el cec és el més ràpid. Els límits es desafien en grup.
Què t’ha ensenyat l’esport adaptat sobre tu mateix que mai ningú més t’hagués pogut ensenyar?
La sensació de llibertat i adrenalina a la natura.
Has obert la teva pròpia floristeria a Barcelona: Ciutat de Flors. Què et va fer apostar pel món de les flors?
A casa sempre hem tingut moltes plantes; la meva mare les cuida i procura que creixin i floreixin cada any. El meu avi era florista. El meu pare sempre m’ha ensenyat a emprendre, i els seus oficis ens han permès créixer en una família molt unida. Amb la meva mare anava cada dissabte al mercat; m’agradava veure els botiguers atenent i parlant amb tothom. A la meva floristeria he pogut crear un espai amb tot el que m’agrada. Es a Barcelona, al Carrer Mallorca 567.
Hi ha algun fil invisible que connecti la teva etapa com a esportista amb aquesta nova com a emprenedor?
Sens dubte. L’autonomia, la independència, la lluita, l’esforç i els somnis que es compleixen en el món de l’esport són eines que adquireixes per a tots els àmbits de la vida.
Com ha estat aquest camí de passió pel món de la floristeria? En quin moment vas sentir que havia arribat l’hora d’obrir la teva pròpia floristeria?
És un moment molt feliç de la meva vida: visc en un pis jo sol a Barcelona amb la meva gosseta; la meva família gaudeix de salut, jo també. No estava convençut de la feina que tenia i era l’hora d’arriscar i iniciar una aventura nova.
Emprendre és tot un repte. Quin ha estat el teu major desafiament en aquest camí i com l’has afrontat?
El primer pas és el més complicat. Els canvis fan por, però amb el suport de la meva família i amics, he après a convertir la por en empenta.
Sents que la teva experiència com a esportista et pot haver donat algunes eines per emprendre?
Sí, esquiant vaig descobrir que sóc jo, a la meva cadira d’esquí, qui controlo i domino la meva vida. Tinc llibertat per esquiar com vull i per on vull sense cap impediment.
Hi ha moltes persones que, com tu, somien amb emprendre. Què els diries des de la teva experiència?
Sempre hi ha temps per fer canvis, prendre decisions i intentar coses noves.
Quina importància dones a crear una societat més inclusiva també des de l’àmbit laboral? Com somies que sigui la teva floristeria en aquest sentit?
A Barcelona ha estat impossible trobar un local accessible i que estigués a bon preu. El lavabo no és adaptat per a cadira de rodes. Somio amb una floristeria on tothom pugui treballar i sentir-se còmode, sense obstacles.
Albert, aquest Sant Jordi el viuràs des d’un lloc molt especial: la teva pròpia floristeria. Si poguessis recomanar un llibre i una rosa per regalar aquest dia, quins escolliries i per què?
Recomano la rosa Red Naomi: és una varietat amb el botó més gran i d’un color intens. I com a llibre, El Quijote de Salman Rushdie.
🌹 Gràcies, Albert, per compartir amb nosaltres el teu camí tan inspirador. Ens recordes que els somnis es poden reinventar, que l’esport pot ser escola de vida, i que una floristeria pot néixer del mateix esperit de superació que fa possible baixar una muntanya amb esquís
